El passat dia 23 de maig va concloure el curs de taller de cuidadors "Cuida't per cuidar". Aquest es el tercer curs que es realitza i va dirigit a les persones que cuiden.
El curs està estructurat en 16 sessions, una per setmana, en aquesta ocasió els dijous de 11a 13 h.
Els alumnes (unes 25 persones) son usuaris tan del CAP de la Barceloneta com el CAP de Vila Olímpica.
Han impartit les sessions: Infermeres, Psicòlegs, Metgesses de Família, Treballadors Socials. Coaching i amb la col·laboració dels administratius dels CAPS.
El proper curs s’iniciarà el mes d'Octubre de 2013, si esteu interessats podeu fer la inscripció als taulells del Cap, pregunteu i segur que us informaran.
Per acabar... un escrit facilitat per una de les metgesses, és molt emotiu.
ESTIMAT FILL,...
El dia que em vegis vell i ja no sigui jo,
tingues paciència i intenta
entendre'm.
Quan, tot menjant, m'embruti;
quan no pugui vestir-me:
tingues
paciència.
Recorda les hores que vaig passar ensenyant-t'ho.
Si, quan parlo amb tu, repeteix les mateixes coses mil i una vegada, no
m'interrompis i escolta'm.
Quan eres petit,
a l'hora de dormir, et vaig haver d'explicar mil
vegades el mateix conte fins que et venia la son.
No m'avergonyeixis quan
no vulgui dutxar-me,
ni em renyis.
Recorda
quan t'havia de perseguir
i les mil excuses que intentava
per tal que volguessis banyar-te.
Quan vegis la meva ignorància davant les noves tecnologies, et demano que
em donis tot el temps necessari i no em fereixis amb el teu somriure burleta.
Et vaig ensenyar a fer tantes coses...
Menjar bé, vestir-te...i com afrontar la vida.
Moltes coses són producte de
l'esforç i perseverança de tots dos.
Quan en algun moment perdi la memòria o
el fil en la nostra conversa,
dóna'm el temps
necessari per a recordar.
I si no puc fer-ho no et posis nerviós, segurament,
el més important
no era la meva conversa i l'únic
que volia era estar amb tu i que m'escoltessis.
Si alguna vegada no vull menjar, no m'hi obliguis.
Conec bé quan ho necessito i quan no.
Quan les meves cames cansades no em deixin caminar donam la teva mà amiga, de la mateixa manera
que jo vaig fer quan tu vas donar les teves primeres passes.
Intenta entendre que a la meva edat
ja no es viu sinó que sobrevivim.
I quan algun dia et digui que ja no vull viure, que vull morir, no
t'enfadis.
Algun dia entendràs que això no té res a veure amb tu,
ni amb el teu amor, ni amb el meu. Algun dia descobriràs que, malgrat els
meus error, sempre vaig voler el millor per a tu i que vaig intentar preparar
el camí que tu havies de fer.
No t'has de sentir trist, enfadat o impotent per veure'm d'aquesta manera.
Estigues al meu costat, intenta entendre'm i ajuda'm com jo ho vaig fer
quan tu vas començar a viure...
"In memoriam"--Tot recordant els pares i els avis de tot el món.--Correu anònim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada