Comunicació, dir sempre la veritat?

El passat dimecres l'Ada Ruiz amb la presentació del Power Point del programa de onco-psiquiatria com a títol: Càncer comunicació i subjectivitat

L'Ada Ruiz és a donat una classe dura, directa i reflexiva, ens ha dit que tots els metges els agradaria comunicar correctament la notícia, però que cada persona és diferent, igual que nosaltres "escoltem" de diferent forma i cada càncer és també diferent.

La comunicació de la malaltia inicialment produeix estrès seqüencial és una situació de canvi: i patirem estrès, fatiga, ansietat, ens desmoralitzarem, abandó del tractament, depressió ... el 50% dels pacients que tenen càncer tindran problemes psiquiàtrics, risc molt alt de suïcidi, i per contra arriba molt poca gent a visitar amb els psiquiatres o psicòleg solsamènt un 15%.

Les persones al rebre una notícia de que patim un càncer la reacció es:

- Shock 54%, -Temor 46%,-Acceptacions 40%,-Tristesa 24%,-No preocupacions 15%, aquest últims són els més "perillosos".

Ens ha explicat que les defenses en el procés d´'adaptacions:

-Negació, encobriment, l'evita, es reprimeix , l’ inhibició,

-Negació parcial, omnipotència (invulnerables, sobre actuen, a mi no em toca )

-Lluita armada ( no poden més, però volen que li continuen fent coses)

Cada dia més el càncer no té perquè se sinònim de mort avui en dia es curen molts, o les persones que tenen viuen molts de temps amb una bona qualitat de vida. El càncer té mala premsa s'utilitza com a metàfora negativa (La corrupció és el càncer de la política).

També la personalitat del malalt farà que el rang del realisme a la negació, "el got mig ple o mig buit". Avui en dia es té contacte amb el metge que t’atendà durant tot el procés , tens un telèfon de consulta, els dubtes s'aclareixen a la consulta en calma, l’estrès és més “relaxat”.Davant de una enquesta de qualitat de vida o quantitat, si estàs malalt la contesta sempre es que vol VIURE .

Quan comuniqués uns mala notícia i esta trist hem d'esbrinar, que es el que preocupa , perquè a lo millor no hem entès tot i estem tancats, solsamènt amb les paraules negatives, és important que el pacient vagi acompanyat.

Hem fet preguntes i amablement l’Ada Ruiz es a contestat. Estem d'acord que cal dir la veritat, però d'una forma planera i senzilla i que cal que els professionals acompanyin al pacient en tot el tractament i també que les decisions són dels metges amb la participació i implicació del pacient sempre.